Anglada, Lola

LOLA ANGLADA EN ELS LLIBRES

per Jordi Artigas

Entre el 23 d’abril i el 30 de juny podem veure, a la sala de la Diputació de Barcelona (Rambla de Catalunya, 126), la interessant exposició “Lola Anglada i l’ideal del llibre” relacionada sobretot amb les il·lustracions que Lola Anglada féu al llarg de tota la seva vida per a llibres per a infants, però també per a grans. No es tracta d’una exposició de grans dimensions, però aquí sí que és adequat dir allò de “al pot petit hi ha la bona confitura”.

A més a més d’il·lustradora, Lola Anglada (Barcelona, 1892- Tiana, 1984) fou en la seva època una de les poques dones dibuixants que publicà els seus dibuixos humorístics a revistes com “Cu-cut!”, “En Patufet”, “Virolet”, “La Mainada”, “La Nuri”, entre d’altres. I com a escriptora, les seves obres més conegudes han estat “La meva casa i el meu jardí” (1958), inspirada en la seva casa de Tiana, on en un futur estarà instal·lat el museu que portarà el seu nom; i “Les meves nines” (1983) on parla de la col·lecció de nines antigues que després donà a la Diputació de Barcelona, i que ara formen part del Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.

8 àmbits

L’exposició està estructurada en 8 àmbits diferents, que recullen per temes i cronològicament la seva llarga obra. El primer es titula “Tot anhelant el llibre”: es tracta d’obres de joventut –originals a color, aquarel·l3s o en blanc i negre a tinta xinesa- que en aquell moment no trobaren editor, com “Floriana”, il·lustracions de contes populars catalans, i de Perrault i d’Oscar Wilde. En un original de “Pell d’ase” (un dels contes de Perrault) es veu la protagonista voltada per un ramat d’oques i galls dindi.

En “Els primers llibres”, hi trobem les primeres obres il·lustrades que li edità Muntañola, entre 1917 i 1919; es tracta de contes populars de Josep Carner, Carles Riba i Joan Gay (Pere Aldabert) com “Magraneta” i “Naranjas de oro”.

A “Il·lustrant altres autors” podem veure sobretot originals, però també reproduccions com les d’”Alícia en terra de meravelles” i “La llàntia meravellosa d’Aladdí”. Lola Anglada publicà en diverses editorials franceses com Hachette, Roudanez i Natham. Els dibuixos per a “Alícia” són especialment interessants, i els de “La gatomaquia”, de Lope de Vega, molt poc coneguts.

“Paradís” és l’ambient que recull els llibres que l’autora va escriure i il·lustrà, i on semblà trobar-se més còmoda que dibuixant per a altres. A partir de “Contes del Paradís”, el seu primer llibre publicat el 1920, “En Peret” (1928), el seu primer gran èxit; en un dels originals es veu Peret assegut sobre una masia, que ens sembla recordar el país de Gulliver. I dos dibuixos originals de “Margarida” (1929): un d’ells reprodueix fidelment les porxades del barceloní carrer de les Caputxes, i una escena de la fira de pessebres a la plaça Nova.

“El més petit de tots”

A l’àmbit “Lola, la guerra” destaquen sobretot els dibuixos que féu per al conte basat en la cançó popular: “El més petit de tots” (Els tres tambors), que il·lustrà per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el 1937, en plena guerra civil. Estava basat en el petit milicianet, creat per l’escultor Paredes: un nen vestit amb una granota i amb gorra frígia o republicana, el qual duia una senyera a la mà dreta. “El més petit de tots” esdevingué un autèntic símbol o mascota de la Catalunya republicana i antifeixista, i Lola Anglada col·laborà molt a popularitzar-la.

La Barcelona del XIX

A “Evocant la Barcelona dels vuit-cents” hi trobem bastants originals i reproduccions de la tasca immensa que Lola Anglada féu, per poder fer una recreació o reconstrucció de la Barcelona de finals del segle XVIII i en especial, de tot el XIX, en un món que canvia constantment, i on la ciutat comtal no n’és una excepció.

Gràcies a la seva recerca, podem imaginar-nos com era la vida, i tot allò que l’envoltava, dels nostres besavis. Tots aquests dibuixos foren publicats a “La Barcelona dels nostres avis” i en especial en la monumental obra en deu volums de Francesc Curet: “Visions barcelonines”.

Un dels originals, “Botiga de xocolater (any 1795)” ens retorna l’aroma d’aquella època: veiem un cec que toca un instrument i és acompanyat per un fidel gos que porta un platet a la boca.

A “Lola íntima”, hi veiem sobretot alguns dibuixos de la seva vida i allò que l’envoltà a casa seva de Tiana: es tracta de les ja citades “Les meves nines” i “La meva casa i el meu jardí”. I finalment a “Joiell” comprovem com Lola estimava els llibres, que no s’acabaven amb el text ni amb els dibuixos, sinó que també tenien importància la tipografia i la classe de paper. Així hi podem veure capçaleres, culs de llàntia, franges, orles…, d’obres diverses de l’autora.

Un magnífic catàleg

Per acabar, no vull oblidar-me de citar el magnífic catàleg editat amb aquest motiu, de 144 pàgines, nombrosos dibuixos a color i b/n, així com diversos textos. És tot un detall que el regalin a tot aquell qui visiti l’exposició. El comissariat i la documentació han estat a càrrec de Montserrat Castillo.