Autor: Asociació Cultural Zoòtrop

El 7 de maig de 2020, va fer vint anys de la mort d’Avel.lí Artís-Gener, més conegut com a “Tísner” pseudònim amb el que signava els seus dibuixos des dels anys 30 del segle XX. Artís-Gener (Barcelona, 1912-2000) escriptor, periodista, dibuixant humorístic i altres activitats artístiques que va desenvolupar tant a l’avantguerra com al seu exili a Mèxic i després al seu retorn a Catalunya l’any 1965. L’Editorial Pòrtic publicà les seves Memòries, el primer volum el 1989, i després el 1995 “Tísner l’escenògraf” on Joaquim Romaguera recopilà tota la seva tasca mexicana en teatre, cinema, televisió i publicitat. Cunyat del novel.lista Pere Calders, que a l’avantguerra signà els seus dibuixos com a “Kalders”, l’Editorial La Campana publicà el 1991. “Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner”. Alguns dels acudits que pengem son d’abans del 39 i també dels anys 60 i 70 al diari “Tele/Exprés”.
J.A.

Josep Artigas i Ojeda (Barcelona, 1919-1991) ha estat un dels dissenyadors gràfics més importants del segle XX a Catalunya, ell va ser un dels principals introductors de la modernitat del grafisme de Suïssa a Catalunya i Espanya. Encara que començà a treballar a l’avantguerra, fou a Suïssa on es va establir entre 1954 i 1965 on obtingué un merescut reconeixement internacional. Durant quasi 60 anys desenvolupà la seva obra gràfica composada no sols per cartells publicitaris (es calculen més de quatre-cents) sinó també de disseny de marques, d’imatge corporativa, i envasos o packaging. El seu cartell més icònic fou el de Polil (1958) però també en dissenyà per a Nestlé, Swissair, Philips Morris, turístics com Vevey, Sant Bernat del Montseny o la Passió d’Olesa, entre molts d’altres.
El seu arxiu i fons personal amb tots els seus cartells es troba dipositat al CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) de la Universitat de Barcelona. Amb aquest material s’ha fet una interessant exposició al Centre Cultural El Carme de Badalona que va estar oberta entre octubre de 2019 i gener d’enguany.
La seva obra es pot consultar a: www.mdc.csuc.cat

Jordi Amorós i Ballester, conegut pel seu pseudònim Ja, (Barcelona, 1945) és un dibuixant d’humor, guionista, animador, cineasta i publicista.

Ferran Gallart va néixer a Manresa el 1946.

Entre 1958 i 1962, va obtenir la seva Llicenciatura i va estudiar a l’Escola de Dibuix i Pintura de Manresa. El 1963, ingressa a l’Escola de Dibuix Animat de Barcelona.

De 1964 a 1975, va col·laborar amb els estudis Liechti, Ginebra, com a animador i guionista. Va dirigir, llavors, més de 300 espots i comercials per a cinema i televisió.

El 1970, va assistir a un curs de capacitació en diversos estudis de Hollywood.

El 1973, va dirigir la pel·lícula “Quand la Paix joue avec les Hommes”, que va rebre el premi al Millor curtmetratge en Soleure, i el Primer Premi en el Quickfilm Festival, Lausanne, el 1985. Entre 1975 i 1981, va col·laborar amb diversos estudis europeus a París, Madrid, Barcelona, ​​Lausanne, Viena i en les pel·lícules “The Flintstones”, “Scoobydoo”, “La Ballade des Daltons” i “Le Baron de Munchausen”. Ha col·laborat amb la Televisió Suisse Romande des de 1981. Aquí va dirigir una gran quantitat de seqüències de títols i pel·lícules animades: “Agora”, “A comme Animation”, “Dodu Dodo”, “Imedias”, “Planquez Les nounours”, “Images Magies “,” Bus & Co ‘etc.

Va crear el personatge Dodu Dodo (1984) i va publicar un còmic “Dodu Dodo Gagas a Goga” (1985), i va ser autor de la sèrie d’animació “Dodu Dodo la Chasse au Tresor” (1986).

Ferran Gallart va ser guardonat amb el Premi “Forgerons du Reve” a l’Exhibició de Llibres a Ginebra, també va ser guardonat amb el Primer Premi del Jurat al Festival Internacional “Morges-sous-rire” pel millor dibuix per la Premsa (1990) .

El 1991, va dirigir la sèrie “C’Est Les Rats” i “Floc- Le Petit Flocon”, 24 episodis, en col·laboració amb RTBF (1992-1993). El 2000 i 2001, va publicar els àlbums còmics “Zap Les Gaffes”. “I” Les Zap … quand ils nous la jouent quelle histoire “. Va participar en els tallers d’animació dels festivals Allevard i Lausanne. Va publicar alguns còmics per a l’Edició Pearson, Madrid. Va dirigir les seqüències del títol” Animaniak “,” ABC “i” Agendes “per a la Televisió Suisse Romande.

Retirat des de 2007 de la seva activitat a la televisió suïssa, ha treballat en la realització de còmics per a diaris catalans com “Història dels aliments”, així com en la il·lustració de llibres com “Sala i Ricardis” o “Koalino”.

Ha estat membre del jurat en els festivals: “Cinanima” i “monstra”, i des de 1965, ha participat regularment en els festivals d’Annecy, Zagreb, Soleure, Lausanne, Genève, Espinho, Teplice, Hiroshima, Lisboa, etc.

.