Categoria: Sin categoría

Continuar llegint

Bon

ROMÀ BONET “BON”, EL CARICATURISTA RODAMÓN

per Jordi Artigas

 

 

Romà Bonet i Sintes conegut com a “Bon” (Barcelona, 1886-1967), de família originària de la Sénia, comarca del Montsià (Tarragona), fou una de les personalitats artístiques més curioses i originals de l’art del dibuix a la Catalunya del segle XX. La seva llarga vida (81 anys) li permeté fruir o patir segons les circumstàncies, dels esdeveniments d’aquell esvalotat però esperançat segle: el seu viatge a Nova York el 1927, l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la guerra civil de 1936-1939, la dura postguerra del franquisme…

La seva gran habilitat artística li permeté tocar totes les “tecles” del dibuix, l’humor gràfic i la caricatura per a adults, la historieta i la il·lustració per al públic infantil, i també el disseny gràfic, sobretot els cartells, i també els ex-libris. Tot això sense comptar altres qualitats extradibuixístiques de què després parlaré.

Quan fa uns mesos vaig publicar un altre article dedicat a “Bon”, quan preparava aquest, no vaig aconseguir trobar a l’Hemeroteca una foto que havia vist feia temps de “Bon” acompanyat del seu cèlebre carro, però en canvi sí que vaig trobar una autocaricatura d’ell i del seu artilugi de l’any 1929 i que aquí es reprodueix. (1)

 

Un aniversari el 2006

Com que aquest article ja es publicarà el 2006, en aquest any s’acompliran els 120 anys del naixement de “Bon”, nascut precisament el 1886. Les notes biogràfiques consultades ofereixen llacunes, espais sense omplir perquè ningú no s’ha preocupat, com passa amb una majoria dels nostres dibuixants, d’investigar a fons l’obra i la vida de “Bon”; es dóna el cas de que les tesis universitàries, com una dedicada al dibuixant, solen ser inaccessibles en no publicar-se quasi mai. Per això, de vegades algunes entrevistes, com una publicada a “Revista” el 1956, aporten dades més interessants i de primera mà. (2)

Les altres activitats que compaginava amb les de dibuixant polifacètic eren les d’escultor (una faceta seva desconeguda per complet), director de publicacions, conferenciant en les que ell anomenava “conferències mudes”, i també les seves actuacions com a il·lusionista fent jocs de mans; algú podria oferir més varietat?

 

Sobretot caricaturista

Malgrat totes aquestes múltiples activitats, “Bon” és recordat sobretot per les seves excel·lents caricatures; d’elles en va dir l’especialista José Francés al comentar una exposició en el Centre de Lectura de Reus el 1915: “(…) Ha pasado el tiempo, y “bon” ha demostrado, afortunadamente, que no estábamos engañados al confiar en su porvenir. Hoy día tiene un estilo propio, personal, inconfundible, y en cierto semanario humorístico titulado “Satiricón” –que se dibujaba casi por entero- y en “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu” y otras revistas ha conseguido imponer su nombre al lado de los maestros en el género.” (3)

Bona part dels personatges cèlebres contemporanis seus van ser immortalitzats en les quatre ratlles que copsaven a la perfecció els trets físics i l’esperit d’un personatge. Ell mateix digué que no intentava ferir al caricaturitzat en l’entrevista de “Revista”: “-¿Muchos disgustos con las caricaturas? –Ninguno. Dicen que quito aspereza y pongo en todas ellas un poco de bondad (…)”. (4)

Famosos com l’actor Enric Borràs, el “mag” de les fonts lluminoses Carles Buigas, el marquès de Foronda, director dels tramvies de Barcelona, el comte de Romanones, el mestre Amadeu Vives, el polític Francesc Cambó…, però també caricaturitzà centenars de ciutadans anònims que passaren pel seu estudi al llarg dels anys.

Malauradament “Bon” no aconseguí compilar les seves caricatures, (obra a part serien els seus dibuixos a la premsa) més que en dues antologies que no he aconseguit trobar enlloc: “Caricaturas alcoyanas” de 1909 i “Celebridades contemporáneas” de 1910.

 

Nombroses publicacions

Per tant, cal cercar la seva obra publicada repartida en les nombroses publicacions en català i castellà de Barcelona i també de Madrid, Bilbao i València, sense oblidar les publicacions durant la seva estada a Nova York.

Caricatures, dibuixos humorístics o de premsa i historietes aparegueren a partir de 1904 en nombrosos diaris, revistes político-humorístiques galants, i també populars setmanaris infantils: “El Neula” (1904), “Marramau” (1905), “Metralla” (1907), “Calendari Metralla” (1908), “El Don Juan” (1910), “Satiricón” (1913).

Diaris com “Heraldo de Madrid” i “El Liberal”, “Bilbao Gráfico” publicació de la qual fou director, “Taula de Lletres Valencianes” i “El Mercantil Valenciano” (1933). Al “Suplemento Ilustrado” (18 abril 1908) del diari progressista i republicà “El Diluvio” publicà algun dibuix on s’evidenciava una forta crítica social, com aquell en què es veia el bisbe Laguarda en un sumptuós cotxe de cavalls rodejat d’una multitud famolenca; el text deia: “Bienaventurados los pobres, porque de ellos será el reino de los cielos”.

La crítica aliada amb l’humor és més eficaç, com a l’acudit publicat a “La Rialla” (16 oct. 1913) on una minyona ensenya un gosset a la seva mestressa i diu: “-Senyora: el gosset acaba de mossegar un captaire –i la senyora respon: – Ai pobra bestiola! Renta-li la boca de seguida.”

“Bon” fou assidu col·laborador de les dues publicacions d’humor de més llarga vida de la premsa catalana, tant de “La Campana de Gràcia” com de “L’Esquella de la Torratxa”; és de l’”Almanac” de 1922 d’aquesta darrera on publicà el següent acudit sobre la impopular guerra del Marroc; el dibuix representa una elegant dama que llegeix una carta, acompanyada d’un senyor amb bigoti i nas com en Romanones i d’un jove:

-Carta de Melilla

-És del seu marit? Què li diu, si es pot saber?

-Que a causa d’haver sofert tantes baixes, li donaran una alta recompensa.

També col·laborà en el setmanari esportiu “Xut!” (1922-1936) i a “Virolet”, suplement d’historietes d’”En Patufet”, a partir de 1922.

 

El carro del rodamón

Un dels aspectes més pintorescos i simpàtics de “Bon” fou el del seu inseparable carro o roulotte: es tractava d’un vehicle on tenia la seva casa-estudi, i amb el qual acompanyat pel seu gos, recorregué en els anys vint tota la península ibèrica i també una part d’Europa. Abans, però, en 1927, viatjà a Nova York per tal de representar la “Unión de Dibujantes Españoles” en una Exposició de Caricatures; prolongant el seu viatge fins a Mèxic.

D’aquí li vingué la fama de rodamón, a en Romà Bonet. Sigui com sigui, “Bon” haurà estat l’únic dibuixant caricaturista ambulant com els firaires…

 

L’Exposició de 1929

Precisament quan més ressò tingué el seu famós carro fou en ocasió de la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Resseguint el “Diario Oficial” del certàmen he anat trobant diverses referències i dibuixos al respecte.

Anuncis que apareixen de tant en tant deien: “Visitad el carro de Bon… (frente al Pueblo Español)… abierto de 4 tarde a 2 madrugada. Caricaturas al minuto, 5 pesetas. Caricaturas Exposición, 30 pesetas”.

En un article-entrevista, l’autor deia: “(…) Queire decirse que “Bon” hace caricaturas personales que el individuo caricaturizado es el primero en admirar. Pertenece a la categoría de los caricaturistas que no se engañan. Sabe la diferencia que existe entre un alfilerazo y una puñalada. Y como no quiere herir, se contenta con arañar. Así, la herida no es irreparable.” (5)

En diverses entrevites, “Bon” explicà que va passar amb el seu carro durant la Guerra Civil, a falta de que ens expliqués les seves peripècies durant aquella terrible contesa que l’agafà amb 50 anys. Després de la seva experiència durant l’Exposició, va muntar el carro sobre un “xassis” per emprendre una volta a Espanya al costat d’uns periodistes i del fotògraf Pérez de Rozas. En esclatar la guerra, va guardar el carro en un garatge de Barcelona on fou descobert i saquejat; tant el vehicle com la part documental foren robats o destruïts, entre d’altres objectes desaparegueren les medalles d’or i argent de diferents premis de cartells; se salvaren, però, alguns dibuixos. (6)

 

Un homenatge en temps de silencis

En 1956, el Reial Cercle Artístic de Barcelona del qual el dibuixant havia estat soci, li organitzà un tardà homenatge que consistí en una exposició i un sopar, potser per treure’s l’espina que en 1939, per qüestions polítiques, la junta de l’època “hagués donat de baixa” el dibuixant…

Falta també saber, encara, per què “Bon” publicà molt menys a la premsa de la postguerra i pràcticament ancorà el seu carro a les ara desaparegudes “Galeries de la Llum” tot esperant la temuda visita de la “vella dama”, que el sorprengué en 1967…

 

Notes:

  • “Bon”, el caricaturista ambulant”, Butlletí R. Cercle Artístic núm. 16, juliol-agost-set. 2005.
  • Notes biogràfiques a: “Enciclopedia Espasa”, Apéndice 2 (1931). “Diccionario… Ràfols”. “Un segle d’humor català” de Lluís Solà. “Atlas… de la historieta y su uso” (vol. I) de Jesús Cuadrado.
  • “El Año Artístico, 1915”, madrid, 1916
  • M. (Rafael Manzano): “Bon, su homenaje y sus recuerdos”, “Revista” núm. 232, Barcelona, 20-26 set. 1956
  • Braulio Solsona: “La roulotte de “Bon”. “Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona” núm. 25, 31 agost 1929.
  • “Coq” (Luis Coquard): Roman Bonet “Bon”. “Momento” núm. 50, Barcelona, 28 feb. 1952.

Entrevista a Abril Bonet, filla del dibuixant Roman Bonet “BON”.

 

 

Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint
Continuar llegint