Categoria: Sin categoría

D’APEL·LES (MESTRES) A HELIOS (GÓMEZ)

per Jordi Artigas

En un article dels que vaig escriure sobre el dibuixant Josep Lluís Pellicer al butlletí del Cercle Artístic de Barcelona, ja em queixava de l’oblit en què havia caigut aquell centenari, ara (referint-me al 2004) s’ha tornat a produir un cas semblant d’amnèsia sobre el 150 aniversari del naixement d’una de les figures cabdals de l’art a Catalunya: m’estic referint a Apel·les Mestres, que omplia, amb la seva vasta i prolífica producció de dibuixos, 82 anys entre els segles XIX i XX; més exactament, entre 1854 i 1936. (1).

Tot esperant que es produís alguna exposició o algun altre esdeveniment sobre el centenari –que no van tenir lloc-, vaig deixar de dedicar-li un article en aquestes pàgines l’any passat. Ara tant sols ofereixo als nostres lectors un aperitiu de l’obra d’Apel·les Mestres amb la reproducció de dos dibuixos: el primer és un retrat del dibuixant fet per Escaler (“La Tomasa”, 9 setembre 1888); i l’altre, una portada amb un tema polític (“Almanach de La Campana de Gràcia”, any 1884), tot plegat preveient que aviat dedicaré íntegrament un article a Apel·les Mestres.

Helios Gómez, un artista recuperat

Fou també en ocasió de la presentació d’un llibre sobre aquest artista nascut a Sevilla el 1905 (també és doncs; el seu centenari) i mort a Barcelona el 1956, en què vaig conèixer el seu fill, Gabriel Gómez, i quan vaig publicar un primer article sobre la seva atzarosa vida a la revista “La Il·lustració”. ()

Des de llavors i sobretot a través de l’”Associació Cultural Helios Gómez”, que ell mateix va fundar, he anat reconstruint els passos i l’obra d’un dels més personals dibuixants de la generació de la República, la guerra i l’exili. Els nostres lectors recordaran l’article que vaig dedicar a Josep Allosa, que fou company seu en el “Sindicat de Dibuixants Professionals” en els anys 30.

Visca octubre!!

Ara, quan escric aquest text, s’acaba de presentar, el 26 de maig, a la seu de l’Ateneu Barcelonès, el catàleg “Visca octubre!!” que ha editat el Museu de Granollers, on a més han estat exposades 24 obres d’Helios Gómez entre el 21 d’abril i el 26 de juny de 2005.

En la presentació, parlaren Gabriel Gómez sobre “Helios Gómez o el front de l’art”; Jacques Lemaître, belga decisiu en el retrobament dels dibuixos fins ara perduts d’Helios, que llegí un text sobre “Lluita obrera i compromís social”; i la moderadora fou l’escriptora Teresa Pàmies. L’acte es va cloure amb la projecció de l’impressionant documental “Misère au Borinage” (1933) de Joris Ivens i Henri Storck.

Resulta que un seguit de recerques i circumstàncies varen donar com a resultat la troballa, en un arxiu de Brussel·les, d’aquesta col·l3cció de 24 dibuixos editats en format de carpeta i també de les planxes de zinc utilitzades per a reproduir-los i publicar-los en 1936 per iniciativa de Jean Fonteyne –reconegut jurista i advocat comunista belga. Del fullet de presentació del catàleg ara editat sobre la vaga general d’Astúries de 1934, pel Museu de Granollers, en trec el següent text:

“En una situació internacional marcada per les conseqüències de la crisi econòmica de 1929, les reivindicacions socials s’intensifiquen a Europa. Dos anys més tard de la gran vaga minera del Borinage a Bèlgica, durant l’estiu de 1932, esclata la revolució d’Astúries amb l’aixecament de 30.000 miners, la presa del poder durant 15 dies i la brutal repressió que la segueix, que produeix un fort impacte internacional.

Durant els anys 30, els intel·lectuals, artistes i progressistes europeus que lluiten pel canvi polític i social contra la pujada dels feixismes, utilitzen el cinema, la fotografia i les arts gràfiques com a armes per al seu combat polític (…)”.

Per entendre el fet que algunes de les obres d’Helios estiguessin disperses pel món, cal saber que el dibuixant es trobà forçat a viatjar especialment en les dècades dels anys 20 i 30 del segle XX per motiu de la seva militància política, primer en l’ideari anarcosindicalista i després en el camp comunista; era “perillosa”, per als règims de dretes, la unió de la ideologia amb l’art, i per això fou perseguit constantment.

Sota la dictadura de Primo de Rivera i durant el Bienni Negre de la República entre 1927 i 1934, s’exilià a diversos països europeus durant breus temporades:

París (1927), Amsterdam (1928 i 1930), Viena (1934), Brussel·les (1927, 1928 i 1932), i també Borken (1929 i 1930) i Moscou on passà quasi dos anys (1932-1934).

Això li permeté, a més de valuosos contactes internacionals, conèixer sobre el terreny l’art de les avantguardes revolucionàries, futurisme, dadà i constructivisme rus, que no tant sols aplicaria en el seu art geometritzant, sinó també en les arts gràfiques i en el disseny de cartells, utilitzant aquests coneixements, per exemple, en la maquetació i la il·lustració de diaris republicans com “La Rambla” i “L’Opinió”.

En aquesta època de cinisme que ens toca viure, en què paraules que llavors mobilitzaven masses com “solidaritat”, “unió”, “associació”, “lluita”, etc., ara semblen buides de sentit i absents de convicció, una frase de Gabriel Gómez referida al seu pare Helios ens fa reflexionar o, si més no, albirar una certa esperança: “Hi ha homes que lluiten pel poder o per apoderar-se’n, en canvi n’hi ha d’altres que lluiten perquè el poder sigui de tots”.

Notes:

• “Un centenari desapercebut: Josep Lluís Pellicer”, Butlletí del R. Cercle Artístic núm. 3, abril-maig-juny 2002.
• Llibre: “Helios Gómez, artista de corbata roja”, d’Ursula Tjaden, Editorial Txalaparta, 1996. Article: “Helios Gómez: el dibuixant oblidat”, “La Il·lustració”, Barcelona, set-oct 1997.